energitzants

Història del kombucha

El té kombucha neix als voltants del 220 aC al nord-est de la Xina (Manxúria), on va ser premiat durant la dinastia Ts’in per les seves propietats desintoxicants i energitzants. El 414 dC, un metge anomenat Kombu, va portar el fong del te al Japó i el va utilitzar per curar els problemes digestius de l’emperador Inkyo.

Seguint el recorregut de les rutes comercials, aquest té fermentat es va anar expandint mundialment. Primer, va arribar a Rússia i posteriorment, ja al segle XX, a Alemanya. El 1950, va començar a consumir-se també a França i a les colònies que posseïa al nord d’Àfrica.

Durant la Segona Guerra Mundial, es va deixar de fabricar perquè no hi havia prou te i sucre. Als anys de la postguerra, es va fer molt famós a Itàlia i, posteriorment, a Suïssa. Va ser allà on, a la dècada dels 60, els investigadors van començar a estudiar els efectes beneficiosos del consum de kombucha.

El kombucha que s’elabora al Japó poc té a veure amb l’occidental. Es fa a partir de l’alga kombu, regular o en pols, que es barreja amb te verd i s’aboca sobre aigua calenta. La paraula kombutxa es tradueix literalment com a “té d’algues kombu”, riques en  minerals i umami, transformant l’aigua corrent en una beguda plena de gustos.

Actualment, el consum de kombucha s’estén als Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Sud àfrica i el Regne Unit.